Espai d'aprenentatge i de intercanvi de informació entre els alumnes de segon de l'ESO de l'IES Icària del curs 2009/2010 i el seu professor de música.
Com ja sabeu, s'acaben les classes convencionals i comencem l'sprint final de curs amb el treball de síntesi. Als de segon us ha tocat el tema de Collserola. Bé, doncs des del nostre raconet, el de música, treballarem l'audició d'una de les obres més boniques de la música barroca. És una música inspirada en la natura, imita els diferents sons que podem sentir quan fem un passeig pel camp o la muntanya. Vosaltres fereu aquest passeig el proper dimarts i només us puc dir que gaudiu d'aquest espai privilegiat que tenim a Barcelona. L'obra a analitzar al dossier és "L'estiu", de "Les quatre estacions" d'Anton Vivaldi. És tracta d'una obra dividida en tres moviments els quals haureu d'analitzar segons les pautes del vostre dossier. Però per fer-lo correctament heu de fer una petita recerca prèvia abans de la sessió que tindrem el proper dimecres. La recerca consisteix en buscar al diccionari - pot ser enciclopèdia, viquipèdia, etc- el significat dels següents mots:
- Cadernera - Tórtora - Cucut - Zèfir - Lament
Haureu d'escriure als vostres quaderns de música el significat d'aquestes paraules per poder realitzar alguns dels exercicis que farem a la sessió. A més, haureu de portar escrit un petit resum de la vida del compositor de la peça, l'Anton Vivaldi.
Escolteu aquests vídeos dels tres moviments que analitzareu a classe.
Allegro non molto
Adagio
Presto
La música l'escoltarem a classe, però mireu els vídeos ja que serà més fàcil l'exercici per a vosaltres si ja coneixeu una mica la música. Ja falta poc per gaudir del estiu ( el de la platja, em refereixo, no pas el de Vivaldi... Aquest últim ja el podeu gaudir).
Aquí teniu una interpretació de la cançó pel mateix cor dels "Petits cantants de Saint Marc", de Lyon, a França. Nosaltres farem la nostra versió, però ens inspirarem en aquesta versió.
Escolteu aquests vídeos de la cançó que estem treballant per tancar el curs. Us els he seleccionat perquè em semblen versions molt bones, tenint en compte que l'original ja la teniu penjada en una entrada més abaix.
Aquesta primera versió és d'un grup que es diu UB 40. Fan una versió en estil reggae, ja sabeu, l'estil jamaicà. Teniu la lletra per a treballar-la i poder cantar-la.
Aquesta altra és totalment diferent a la resta. Predomina la melodia respecte a l'acompanyament i no sona tan rockera.
Però la que més m'agrada és aquesta que fa el mateix cantant, l'Sting. Clikeu aquest enllaç i la podreu veure i escoltar. Clika AQUÍ.
Aquí us penjo una versió tocada amb flauta de bec per a poder-la tocar a sobre. La treballarem a classe i, pot ser li posarem lletra.
Us penjo un parell de versions d'aquest "clàssic" del barroc. La primera està interpretada amb instruments de l'època. A veure qui em diu a classe quins són els dos instruments que realitzen el baix continu. Nosaltres fem la nostra versió.
Aquesta altra versió és totalment diferent. Escolteu-vos les dues i compareu-les.
El noi que toca es diu MattRach, és un francès que va fer-se molt famós precísament per aquest vídeo. Té el récord de visites al seu vídeo del Youtube, molt més que qualsevol artista internacional del pop. És tot un fenòmen a França. El vídeo està enregistrat a casa seva i toca a sobre d'una base rockera del canon de Pachelbel.
Aquí us penjo el tema amb variacions de què us he parlat a classe. Escolteu-vos-ho i fixeu-vos bé en tots els detalls, perquè a l'examen teòric hi haurà una pregunta relacionada amb aquest vídeo.
Aquí teniu un joc interactiu en què podreu comprovar els vostres coneixements respecte al tema de la veu humana, allò que estem explicant a classe. Primer de tot, us apareixerà una pantalleta en què podreu clikar a sobre de cada cantant i escoltar diferents fragments interpretats per cada veu - soprano, contralt, tenor, etc.-. Us recomano de passar per totes les veus i després clikeu al link "avalua't" (a la dreta de la pantalleta) per poder concursar amb vosaltres mateixos i encertar les veus que canten els diferents personatges. Fixeu-vos que us apareix a cada audició el títol de la peça -normalment un ària d'òpera- juntament amb el compositor. Ho comentarem a classe. Per poder jugar, clikeu AQUÍ.
Avuí mateix hem explicat una mica com funciona el nostre aparell fonador i hem descobert entre tots que la veu és un dels instruments més complexos que n'existeixen i que curiosament tots el "toquem". Una mica millor els cantants que no pas la resta perque desenvolupen tècniques que fan de la veu un art com és la música vocal. Alguns i algunes dels meus alumnes també fan servir la veu però no tant pas com a un art sinò més aviat com a una eina de xerrar sense parar!!! Hem parlat de respiracions, de pulmons, de diafragma, de cavitats ressonadores i de cordes vocals. Aquí us penjo un interessant vídeo fet amb una microcàmara - en un centre hospitalari - en què es veu com es tensen les cordes vocals quan modifiquem la pressió de l'aire que expulsem després de la respiració. Podeu comprovar com canvien les cordes segons s'emet un so agut o greu.
ATENCIÓ: LES IMATGES SÓN REALS I SI NO ESTEU ACOSTUMATS A VEURE DOCUMENTALS D'ANATOMIA HUMANA PODEN PRODUIR UN CERT REFÚS EN ALGUNES PERSONES SENSIBLES, PERÒ TROBO QUE ÉS INTERESSANT.
Hola, a tots i totes, Mireu l'enllaç del final de l'escrit i navagueu una mica per aquesta pàgina. Està molt bé feta i crec que pot ser molt interessant. Fa referència als instruments de vent metall. Hi teniu petites explicacions i ,a més, hi han penjats molts vídeos dels principals instruments de vent metall. Val la pena mirar-la i aprendreu moltes coses. Clikeu aquí: INSTRUMENTS DE VENT METALL
Explicant a classe els instruments de vent metall, vam comentar l'anècdota del músic que segles passats es va fer una mica el "xulo" per tocar una peça de 80 compassos sense respirar. Bé, doncs, avui en dia alguns músics han desenvolupat una tècnica que es diu RESPIRACIÓ CIRCULAR. Consisteix en bufar aire en un instrument i respirar-ne al mateix temps. Clikeu l'enllaç anterior i us hi sortirà una explicació. Fixeu-vos com ho practica aquest noi que toca l'oboè. Mireu que no separa els llavis de l'embocadura, ni obre la boca en cap moment per respirar. De tant en quant, les galtes s'inflen per poder realitzar la tècnica.
Ara us penjo un vídeo en què un clarinetista explica com es pot practicar aquesta tècnica a casa. Ho podeu fer vosaltres mateixos sense cap perill. La veritat és que es tracta d'una tècnica molt útil per als músics de vent. D'aquesta manera poden realitzar notes i fragments molt llargs sense fer cap tipus d'aturada respiratòria.
Ja comentarem a classe si us ha sortit l'experiment. S'ha de practicar molt i estar molt relaxat.
Clikeu l'enllaç i us sortirà una pàgina amb molts vídeos de molts instruments de la família de vent fusta.Van acompanyats d'una petita explicació i val molt la pena ja que apareixen famílies senceres d'instruments, com els saxos o els clarinets. Clika l'enllaç: VENT FUSTA
Veieu aquest vídeo mític de Queen. Recordeu quan vam parlar l'altre dia dels contrastos d'intensitat que feia Vivaldi als seus concerts? Era allò del diàleg entre els solos i el tutti, el solista i l'orquestra. Bé, doncs en aquesta cançó podeu comprovar com fan servir aquest mateix efecte musical en la música rock. Aquest grup n'era un especialista. Us he triat la versió de l'estadi de Wembley, de Londres, del 86. Vosaltres encara no hi existieu, de fet, segur que alguns dels vostres pares encara ni es coneixien. Jo, tenia la vostra edat actual. Però la cançó i la posada en escena no ha perdut res de vigència. Tot un clàssic del rock.
El tema comença en piano i, mica en mica, creix cap al fortíssimo. Després torna al piano fins arribar al forte de la tornada tan cèlebre. El final, evidentment, un gran fortíssimo.
Comentarem a classe aquest vídeo en què se'ns explica el funcionament bàsic d'aquests instruments. També ens parla de les canyes (les llengüetes). Espero que us agradi.
Comentarem a classe aquestes imatges que fan referència a la construcció de les canyes per a la producció dels sons dels instruments de vent fusta, com el clarinet, el saxo o l'oboè.
Aquest matí,una alumna de 2nA, estava emprenyada perquè no li agradava aquesta cançó. M'ha dit que semblava una cançó d'aquestes que toquen "les orquestres als pobles...". Home, no sé jo, però molts d'aquests grups que van pels pobles són força bons, el que passa és que potser no tenen l'encant de les estrelles comercials del pop. Us recordo que el David Bisbal va començar cantant en una d'aquestes orquestres "de poble", i mireu-lo ara... fins i tot va guanyar fa uns anys un Grammy llatí. Us penjo aquest vídeo del Rico vacilón, una mica especial. És una versió d'un francès una mica excèntric. Espero que us agradi a tots.
A petició d'una companya vostra, els del C i D estem treballant aquesta cançó que va popularitzar la Céline Dion i que va ser la cançó principal de la banda sonora de Titanic. No volíeu una cançó que fos coneguda? Doncs, ja la hi teniu. Ara bé, haurem de fer algun muntatge guapo amb pianos, guitarra i percussions. De moment, mireu-vos la melodia amb flauta i després ja veurem què farem. Us deixo un parell de gravacions que he trobat per la xarxa. Ha sigut difícil de trobar versions que la toquessin en sol major. Ja sabeu que l'original està en una altra tonalitat. Totes dues gravacions les podeu fer servir com a karaoke, com a base rírmica i acompanyament, amb la flauta. Una n'és més lenta que l'altra. Assageu a casa i ja farem la nostra versió.
Aquí teniu un enllaç per treballar en línia els acords triadas. És igual que ho fem a la pissarra, però per ordinador. Clikeu aquest enllaç: ACORDS Us apareixerà una nota fonamental, la tònica, i haureu de construir la resta de l'acord, depenent si us demana el joc si és major o menor. Recordeu que si l'acord és major, la tercera ha de ser major, o sigui de 2 tons. Si és menor, d'un to i mig. No us oblideu de la cinquena perfecta o justa, de tres tons i mig. A veure si us en sortiu bé.
A veure si amb aquesta cançó us lluïu una mica més que amb el Rock and chair. No canviem de continent, ens en anem cap a Cuba i tocarem un cha, cha, cha força conegut. Vull que soni perfecte. Aquí us deixo els audios per a que practiqueu a casa.
Mireu el fragment del musical de L.Bernstein i comproveu el compàs d'amalgama que hem comentat a classe. Recordeu que aquesta cançó està escrita en un 6/4 barrejat amb un 3/4.
Teniu part de la partitura a la pàgina 104 del llibre.
- Només falta el treball de síntesis per acabar el curs. Per a mi ha sigut un plaer treballar amb vosaltres. Us desitjo el millor en el vostre futur i espero que us hagi ensenyat alguna cosa interessant per a que enteneu millor la música, per gaudir-la amb l'escolta i tocant-la tots plegats.