Veieu aquest vídeo mític de Queen. Recordeu quan vam parlar l'altre dia dels contrastos d'intensitat que feia Vivaldi als seus concerts? Era allò del diàleg entre els solos i el tutti, el solista i l'orquestra. Bé, doncs en aquesta cançó podeu comprovar com fan servir aquest mateix efecte musical en la música rock. Aquest grup n'era un especialista. Us he triat la versió de l'estadi de Wembley, de Londres, del 86. Vosaltres encara no hi existieu, de fet, segur que alguns dels vostres pares encara ni es coneixien. Jo, tenia la vostra edat actual. Però la cançó i la posada en escena no ha perdut res de vigència. Tot un clàssic del rock.
El tema comença en piano i, mica en mica, creix cap al fortíssimo. Després torna al piano fins arribar al forte de la tornada tan cèlebre. El final, evidentment, un gran fortíssimo.
Enregistrament de la maqueta
Fa 15 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada